Benvingut a la zona histórica del club
*

































 

*



A Pallejà la pilota va començar a rodar entre els anys 1.920 i 1.922, o això és el que recorden les persones pioneres d’aquest esport al poble. I com va començar tot?. Gràcies a l’empenta i l’entusiasme d’un grup de nois que es reunien a l’era de Cal Puig. Déu ni do quin camp!. Igual que el camp actual: ple de pedres, sense porteries i vestuaris, i molt petit. És per aquest darrer motiu que es va decidir fer un camp més gran a Can Seix, on actualment hi ha l’institut.

Però no penseu que el va fer una empresa constructora, ni molt menys. Els arquitectes oficials i els manobres van ser els mateixos jugadors que amb carretilles i tota mene d’estris de construcció que els va deixar la Bòvila Roca, van fer una explanada i apa, a jugar a la pilota, això si, encara sense Pals a les porteries. Pasta un temps va haver un nou trasllat, del bosc al riu: si abans les pilotes quedaven penjades als pins, ara anaven a parar a l’aigua. I com no hi havia tanques per parar-les, es feia servir la llei de l’ampolla; ja sabeu, qui la llençava anava a buscarla.(LALEY DE LA BOTELLA QUIEN LA TIRA VA A POR ELLA).

Tambè es van inagurar les primeres porteries amb pals, donades pel senyor Salillas.I precisament en aquest camp es van començar a disputar partits amb equips de les poblacions veïnes. Una anècdota molt divertida d’aquesta època és que per comprar les pilotes, els jugadors posaven cada diumenge un real. Alesmores feia de tresorer el senyor Joan Balasch, i amb l’ajut de la gent gran que anava al Casino van aconseguir les 46 pessetes que havien de pagar de lloguer al senyor Salellas.

Al cap d’uns anys, una riuada es va endur el camp i vam tornar a traslladar-nos, aquesta vegada al sector on avui dia s¡aixeca la sala Pal.ladius. I aquest, ara ja si, tot envoltat de tanques. El primer president que es recorda va ser Miquel Xanco i Montmany. Poc a poc es va modernitzant i van començar amb els sponsors, que alesmores eren persones del poble que feien donatius al club. Tambè en aquells temps, un diputat per Vilanova i la Geltrú que vivia a Pallejà, Beltran i Musitu, va comprar la primera equipació i les primeres botes als jugadors.



Es continuaven jugant partits amistosos amb pobles de les rodalies, però la zarza es va anar ampliant fins a jugar amb equips importants de Barcelona. Però la crisis d’aquells anys també va afectar el futbol de Pallejà i com es van deixar de pagar esl 16 duros de lloguer del camp, van haver de marxar. La preocupació per la nova situació va arribar a les tertulies de futbol que es feien amb Isidro Arcs, més conegut com Cal Sabaté. I és allà on va surgir la solució: un nou camp, aquesta vegada on actualment hi ha la plaça Molins Figueras.

Tambè en aquesta ocasió van ser les persones vinculades al club les que van fer el camp i els vestuaris. Van ser-hi una bona pila d’anys, i tambè aquí, l’any 1.969, van començar els veterans, i el primer equip de la cantera, un juvenil. Van ser uns anys de molt furor futbolístic, també de progrés i amb aquest van arribar nous canvis. El primer va ser una nova ubicació del camp, que ja seria la definitiva. Alesmores als voltants del camp actual era ple d’arbres fruiters, però les instal.lacions que es van fer eren, per aquells temps, molt modernes: uns grans vestuaris, un camp de joc molt pla, sense pedres i amb grades. Tot un luxe.

La tria d’aquell lloc ha estat tot un encert, perquè avui dia es troba en una zona privilegiada del poble. Va ser aquí on el club va començar a créixer. La cantera va augmentar amb més equips i és just recordar aquell infantil de la temporada 1.984-85 que es van proclamar campions de lliga i copa jugant una final mítica a Molins de Rei i vam guanyar 6 a 1. Al llarg de la història del club han pasta generacions de futbolistas, i molt bons, formant grans equips que van guanyar campionats i ascensos històrics com el de primera regional aconseguit la temporada 1997-98.



El somni va durar cuatre temporades. La pilota ha continuat rodant i arriba a l’any 2.008, quan es va fer una important remodalació al camp de futbol i que va consistir en la construcció de nous vestuaris, la renovació de les grades i la instal.lació de gesta artificial al terreny de joc; una reforma que envelen molts pobles veïns i que ha contribuït a enfortir l’estructura del C.F.PALLEJÀ. Actualment el club té 22 equips, hi ha de federats i també en el consell escolar, i un equip veterà femení.

De tots aquest equips és important destacar els tres equips femenins federats, que gràcies a l’esforç d’un grup de noies juntament amb el recolzament per part de la directiva han passat a consolidar-se com uns equips més dintre de la insfractutura del club. En general, som un club que gaudeix de molt bona salud i voldríem acabar recordant alhunes de les persones que han treballat per dur el club on avui som: desde el primer president, Miquel Xanco i Montmany, passant per Miguel Candela Calvet, José López –més conegut com “Pepe el pescatero”-, Marti Llorens, Paco Martínez, Francisco Ramírez, Humberto Racano –que fou president en dues etapes diferentes-, o Felipe Vargas, fins a l’actual presidenta del club, Mercedes Ruiz.

Han estat moltes més i demanem disculpes per no mencionar-les a totes. Tambè una menció especial pels veterans de Pallejà. Una secció que van crear José Cruz, Rafael González, Rafael Rueda, Lluis Llorens i Juan Parera l’any 1.969.

En principi els seus colors van ser els del F.C.Barcelona i el primer terreny de joc el que hi havia a l’actual plaça Molins Figuera. Al llarg de 40 anys d’historia dels veterans també han canviat l’equipació i avui els seus colors estan lligats als del C.F.Pallejà, perquè tot i que som entitats diferents, sempre hem estat vinculades i hi ha molt bona sintonia. Cronològicament parlant, els presidents dels Veterans han estat Rafael González, Luis Porcel, Pepito Cruz, Manolo Blanc, Eloy Ceron, Higinio San Millán i José Antonio Neiro, que actualment presideix l’entitat. I així, amb aquest recorregut per la història del futbol a Pallejà arribem fins el dia de avui, desitjan que aquella primera pilota que ha rodat per diferents camps malgrat les dificultats, continuï fen-t’ho en el futur per poder gaudir de més èxits esportius i humasns.